http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/maragall.htm#Oda%20a%20Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l’atzar; i tu cantaves – vora del mar com una folla.
On són els barcos. – On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu, arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!
1898
lunes, 25 de mayo de 2009
martes, 23 de octubre de 2007
jueves, 18 de octubre de 2007
Burguesia
Clase social surgida a partir de¡ siglo xii en los centros comerciales medievales europeos, llamados "burgos".
Estuvo en sus inicios dedicada al comercio (burguesía comercial) y se constituyó, rápidamente, en un grupo poderoso que llegó a disputarles el poder a los señores feudales.
Opusieron al sistema feudal cerrado el sistema capitalista, basado en la moneda y el trabajo asalariado.
La riqueza ya no será sólo la inmueble (las tierras), ahora también habrá una riqueza mueble: el dinero y las mercancías, que eran las propiedades de la burguesía.
En el siglo xviii, durante la Revolución Industrial, la burguesía propietaria de industrias se llamó burguesía industrial.
Los patrones sacaban provecho de esta dramática situación extendiendo las jornadas laborales hasta 15 y 17 horas diarias en fábricas que no reunían las mínimas condiciones de seguridad e higiene y pagando, además, salarios miserables.
El creciente deterioro de esta situación en las décadas siguientes provocaría una lenta estrategia de nucleamiento de los trabajadores en distintas agrupaciones de diferente tenor ideológico, pero todas confluyendo en la intención de reclamar por sus derechos.
Primera revolucion Industrial siglo XVIII
Hasta fines del siglo XVIII, la economía europea se había basado casi exclusivamente en la agricultura y el comercio.
Lo que hoy llamamos productos industriales eran, por entonces, artesanías, como por ejemplo los tejidos, que se fabricaban en casas particulares.
En una economía fundamentalmente artesanal, el comerciante entregaba la lana a una familia y ésta la hilaba, la tejía y devolvía a su patrón el producto terminado a cambio de una suma de dinero
martes, 16 de octubre de 2007
16 d'octubre
domingo, 14 de octubre de 2007
lunes, 8 de octubre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Archivo del blog
Datos personales
- Ferran Borrás i Guillamet
- EPrimaria a Cast. d'Empuries. Batx.Salesians d'Horta, Batx.superior i Preu Inst Jaume Balmes BCN.1er treball a La Caixa-Central de Layetana. Llicenciatura Historia ,Art,Geografia a l'Universitat Central Barcelona 1968.Economia General i màrqueting a ESADE , Comptabilitat Cambra de Comerç, Tractament de superficies a Pforzheim,Karlsruhe,Vicenza.Polit de gemes precioses a Idar Oberstein . De 1969 a 2000 Director General a UNIMAC,SA (representacions germaniques,suisses,belgues,italianes). De1969 a2011 professor de l'Escola Garbí d'Historia i,Geografia,cultura classica, i Art. Des de 1999 professor d'Economia .De 2001 a 2003 Director d'Escola Garbí i fins 2005 Director de Projectes.Conferencies a l'Universitat de Cordoba , a l'escola d'Arts i oficis Maestro Mateo de Santiago Compostela ,i a l'escola Massana sobre " El polit de les joies".Sobre EGIPTE i sobre Economia a diferents llocs.Cursos de Gestio Projectes ,Geopolitica, Akenaton,Arqueologia.Jubilat a 2011. Participant a seccio Historia de La Soci-caixa.Professor de Ins.Est.Finacers,programa EFEC.